Senyals del destí

Quan cerquem respostes, és ben cert que les podem trobar a tot arreu. Respostes que podem atribuir a un fet, a una persona que passa, a un llibre que llegim o a una cançó que sona. Així al final podem dir que no hem decidit nosaltres i que ha estat el destí i els seus senyals.
M’hi ha fet pensar el llibre que llegeixo ara on en Francesco acaba deixant la companya a qui fa temps que no veu perquè una cançó que estan interpretant al Festival di Sanremo  diu “No m’estimis perquè visc a Londres”. El protagonista està convençut que la frase està directament adreçada a ell i que aquell missatge tan clar és el resum de moltes coses que fins ara el preocupaven tant. Així que està disposat a fer-hi front amb valentia i determinació. 
La relació a distància del Francesco arriba al seu punt i final a partir d’aquest senyal. No sabem com. Segurament a ella no li diu que és perquè ho diu la cançó de Non amarmi i s’inventa qui sap quantes excuses. Però la deixa. Al final descobreix que la cançó no diu “No m’estimis perquè visc a Londres”, sinó “a l’ombra”, perquè el cantant és cec. Però aleshores ella ja ha deixat d’importar-li i no pot fer-hi res.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s