La rutina de l’atur


Els dies es feien llargs i no hi havia gaires coses a fer. Com que tenia molt de temps per pensar, la sensació que es podia fer ben poc, anava creixent. Així era passar el temps a l’atur. 
Vaig negar-me a renunciar als petits plaers que m’havien acompanyat en els grans moments, així que vaig recórrer totes les perruqueries tan bon punt vaig rebre’n la primera retribució. 
Vaig descobrir que seria impossible seguir anant-hi cada dos mesos, per molt competitius que fossin els preus. Va ser llavors quan se’m va ocórrer que hi aniria cada mes però només el serrell, gràcies. Van anar caient els mesos, i vaig engrescar-me en la comèdia afegint-hi la maleta de quan treballava, parlant pel mòbil amb amics invisibles i esbufegant d’un estrès inexistent. Crec que alguns ho van veure com una rutina esnob. Però no menteixo si dic que per a mi, va resultar aleshores un extravagant gest de dignitat.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s