Nòmades

He rebut la visita d’un vell amic aquests dies. Per primera vegada he percebut certa amargor quan m’explicava que porta vivint fora de casa, com un nòmada, des de fa més de sis anys. Precisament, ens vam conèixer en un d’aquests viatges. M’ha sorprès que, entre tots els seus amics que viuen a llocs molt més exòtics que jo, hagi volgut venir a allotjar-se a casa meva. Però diu que en certa manera se sent refugiat de la novetat. Diu que la novetat el té fastiguejat però que alhora el retorn al seu país, l’espanta. És més, jo diria que l’espanta molt.

He pensat moltes vegades que la conseqüència de moltes coses que encara no he entès d’ell, el duen a viatjar. Però després sembla una persona tan normal que sóc incapaç d’imaginar-me la complexitat que fa que no pugui viure més de dos anys en un mateix lloc. Sobretot perquè sempre emprèn els viatges amb tanta il·lusió que res fa pensar que se’n cansarà.

No puc dir que fugi de res, perquè les fugides no impliquen accions que contreguin tantes responsabilitats com les que ell ha anat assumint al llarg del temps, però sí que penso que de vegades la transformació que esperaria no arriba tal i com l’havia somiat. Podríem dir que el que li passa s’assembla una mica a allò que busquem en la literatura; no n’hi ha prou que ens transporti a través del temps i de l’espai. El que cerquem és que ens transformi. Això ho he après del Joan, que llegeix molt Deleuze.

Advertisements

Un pensament sobre “Nòmades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s