La Dolors

La Dolors va arribar a l’ajuntament de Castellar del Vallès quan el poble era en blanc-i-negre. Això és el que ens diu l’Albert, el seu fill. La Dolors, a mi em sembla que sempre va estar enamorada de la seva condició de dona. Això que pot ser una obvietat amaga multitud de gestos i actituds que pel sol fet de ser, estic segura que suposaven un desafiament en la institució. Expliquen que quan va decidir presentar-se al 74, els polítics d’aleshores deien al seu marit què faria quan li vingués la regla, i d’això no en fa pas tant. Però estic segura que també li deien a ell, perquè amb la Dolors no s’hi haurien atrevit.
La dona dels ulls blaus, de la veu clara i decidida, del pragmatisme però de la sensibilitat, del riure i del seny. Una dona metonímica, també. Com aquella Elionor que un dia va escriure en Martí i Pol, però amb la diferència que aquesta va rebel·lar-se al que li estava predestinat pels altres. 
Adéu Dolors, i gràcies.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s