Com si no ho necessitéssim

 Laura Medrano-Inquietos
Fa nits que dormo amb el llum encès. És una cosa que ni tan sols havia fet de petita perquè la mare crec que sempre m’havia volgut fer gran de seguida. Tenia sort que el pare m’endevinava desperta i minuts després el tornava a encendre i em deia que llegís una mica, si volia, que encara era d’hora.
Ara dormir amb el llum encès i que m’estrenyin fort les mans, m’agrada molt. Diuen que quan som petits estem tan acostumats a les carícies i a les atencions. Jo no sé quan deu ser que aquesta manera de fer desapareix, com si haguéssim deixat de necessitar-ho. Per això, retrobar aquestes petites reminiscències: la del llum, però també la de la carícia gratuïta i el somriure espontani d’algú que ens mira molt de prop, com estranyat de la nostra respiració, em fan sentir tan bé.
Advertisements

Un pensament sobre “Com si no ho necessitéssim

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s