Quan dorm

Té una pell tan blanca que sembla de marbre, però alhora és tan suau que em desconcerta. L’olor de canyella el rebel·la càlid. Si no fos per aquesta gota que li regalima de la templa i un moviment lent, guiat per qui sap quin somni i la calor que entra per la finestra, pensaria que és una estàtua grega.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s