La immediatesa és l’enemic

La immediatesa és l’enemic.

No és una reflexió meva, sinó la que he anat construint al llarg dels dies a través de les reflexions dels altres. Haurem de confiar en alguna cosa. Qui sap, potser haurem de confiar en algú. No hi veig cap més sortida que creure en els nostres llaços per no caure en un individualisme feroç (i invisible fins ara)  que ja va cristal·litzant en la manera de relacionar-nos.  Aquesta lluita l’haurem de fer des de la generositat, no només pel nostre futur. M’han dit que això és massa romàntic, però pensar que la sortida es farà d’avui per demà no és gaire més realista.  De fet, ens revela quelcom pitjor;  la voluntat de salvar (abans que tot) la  nostra realitat, per acabar oblidant el deute pendent; la dignitat col·lectiva. En aquesta lluita no hi ha d’haver primers ni segons. En aquesta lluita no hi pot haver oblit.
Hem perdut la il·lusió d’un món que semblava real.  Ara toca construir-lo. 
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s