Res més a dir

No sé per què he anat sentint l’impuls d’escriure al llarg dels anys. Però trobo una definició que m’agrada molt i que m’hi ha fet pensar.
Els surrealistes deien que hom esdevenia poeta quan coneixia la realitat en profunditat.  Amb aquest coneixement era quan aleshores era impossible de no rebel·lar-se contra el món existent, amb mitjans estètics diferents dels que podia dictar o entendre la convenció.  Penso que, de fet, Breton ho explica a la perfecció:  la bellesa serà convulsiva o no serà. Certament, és difícil que aquesta convulsió i aquest desig, angoixant però complaent, no fecundi tot allò que fem, també el fet d’escriure. Encara que no sigui poesia.

Avui sembla que deixi l’apunt sense acabar. Però és que no hi ha res més a dir.

Anuncis

Un pensament sobre “Res més a dir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s