Trasllat

Ja queden quatre paquets i els porto al seient de darrere. Me’ls miro pel retrovisor com si els hagués de parlar en algun moment, com si els hagués de recordar la vida que porten a dins. Ningú no respondria, somric. 
He abaixat la visera i em miro als ulls, com si volgués trobar-me. No hi ha ningú a la carretereta que uneix aquests dos pobles, com si algú els hagués avisat que arribo sola. Hi ha un petit nus a l’estómac i faig un sospir que no vull fer. Deixar de ser qui sóc deixant de viure com ho he fet aquests últims anys. Arribo al pont, amb aquesta corba que tant em costa de fer. Aviat la faré fàcil, aviat serà la corba que em durà sempre a casa. Deixo les coses al menjador, el sol em dóna la benvinguda i és migdia mandrós. 
L’única cosa que m’ha fet feliç és constatar les poques coses que he necessitat per fer el trasllat. Serà que les més importants encara no han arribat.
Advertisements

Un pensament sobre “Trasllat

  1. Una nova etapa que en alguns aspectes comença/ces, en d'altres segueix la seva/teva essència..Sigui com sigui que la disfrutis.Amb el teu permís, seguiré estant molt aprop.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s