llocs

Quan tot acaba, els llocs segueixen recordant-nos les relacions que ens presentaven diferents. A mi, aquestes coses em passen. No puc dir que sigui una sensació desagradable. Em fa riure veure el passat davant dels ulls, les seves olors i les seves formes. Sentir que tenim història, que ens vam entossudir a construir relats d’on era impossible construir-los, de jugar a ser qui volien que fóssim a canvi de poc, a canvi de res. I que d’això vam aprendre a voler ser vulnerables. La vulnerabilitat és còmoda. No cal oferir-la en safata, però rebel.lar-s’hi és una idiotesa.  
Fa temps, algú va enviar-me la cançó Se me olvidó que te olvidé , que és una cançó preciosa. Encara que   el seu títol sigui una gran mentida.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s