Felicitat i política

Laura Medrano
No sé si se’n pot dir sort, d’això. Però la veritat és que tots els meus referents són ara morts. A la força fa que m’apropi a ells a través de les seves creacions, més que no pas de les seves vides, si és que aquestes dues coses poden ser destriables. Qui sap si encara cal que morin molts i moltes per arribar a ampliar el meu panteó. De vegades quan no hi ha res, és quan comença a sorgir alguna cosa. Avui he recuperat aquest fragment sobre la felicitat i la política de Montserrat Roig. Pere Meroño escriu que, per a ella, escriure era la seva manera de viure i de lluitar. Tant de bo tothom poséssim aquest esperit en tot allò que fem. Sense dramatismes. Que sempre hi ha algú que ens escolta.

La política no està renyida amb la felicitat. Vull dir certes pràctiques polítiques: precisament els qui han estat torturats, vexats i perseguits han estat lluitant, i ho fan encara, perquè tothom sigui feliç. Tothom sense exclusions. Els qui fan la cara llarga davant d’aquestes manifestacions d’alegria no fan més que retornar als vells esquemes del tipus “hemos venido a este mundo a sufrir” i traslladar la seva consciència el maniqueisme de l’educació religiosa que tant ha torturat la nostra infància.
La política, tota política revolucionària, no ha d’estar renyida amb la felicitat. La felicitat és l’estadi superior de l’home i de la dona, i els qui no ho entenen així és que encara no han pogut alliberar-se dels seus complexos personals.

Mundo Diario, 16.7.1976
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s