A mitjanit

Midnight in Paris, Woody Allen

A en Gil Pender el recullen cada mitja nit per recórrer carrers misteriosos, per viure les millors festes dels anys vint d’un París descrit per la llum dels fanals. Nits d’extravagàncies que descobreixen l’aparent fugacitat del que és el nostre temps present: ple de moments farcits de paraules i vivències sense sentit, guiades per la inèrcia d’una bellesa sense sensualitat, per una intel·ligència sense saviesa, per diàlegs complexos amb estructures esquelètiques. 

Però només hi ha una nit, encara que Woody Allen no ho plantegi així. Només hi ha una nit que pot fer que tot canviï, perquè només un canvi en les nostres percepcions pot assolir-ho.  Aquesta nit és única i no té retorn, encara que ho provis repetint els mateixos rituals. No té noms de pintors famosos, ni d’autors reconeguts, ni de músics guardonats. És una nit on aparentment no hi passa res però el risc apareix i s’assumeix. No tornarà a repetir-se. Però és la prova que, com diu Ernst Hewingway, la intensitat ens apropa a la immortalitat.
Anuncis

Un pensament sobre “A mitjanit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s