Resistència

No és cap mentida si dic que hi ha poca poca poesia que em commogui. Ho dic amb tristesa, perquè és un llenguatge que no sé per què se m’ha resistit al llarg del temps. Només algun poema aquí i allà, de manera fragmentada, ha assolit estendre’m la mà, però de vegades ni tan sols recordo els seus noms.  Envejo aquells que enmig d’una conversa poden manifestar el gust per una obra sencera d’aquest i d’aquella altra. És clar que et queda el consol de dir-te que la literatura no viu de ser comentada però t’agradaria ser com ells, aquests que assenyalen un país i et poden dir tres o quatre poetes o poetesses. Quins genis! Què he estat fent jo, tot aquest temps? Merda. Aleshores vaig i em compro un recull de poesia universal i ho provo, i ho intento, però a la tercera pàgina, no puc. I penso que si aquests genis han anat trobant atzarosament la poesia que els agrada és que deuen ser refotudament bons.  Boníssims.
Caldrà com diuen alguns,  “embrutar-se les sabates amb el fang assaonador de la interpretació”.
Anuncis

3 pensaments sobre “Resistència

  1. llegeix un sol poema cada dia, i no el primer que et surti per ordre de pàgines. Un sol poema cada dia de l'autor que et faci picar més la curiositat, i en veu alta, si pot ser que te'l llegeixi algú altre! Fa miracles!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s