Construir finals

Al llarg de la història de la literatura, del cinema, hi ha hagut finals memorables. De vegades, alguns han superat les nostres expectatives, d’altres les han frustrat. 
Anit tornava a mirar la meva pel·lícula preferida, esperançada per trobar un nou desenllaç. Hi ha vegades que t’obstines a canviar les coses que no depenen de tu però al capdavall hi ha gestos i paraules que porten escrit el procés de construcció d’un final. El de sempre.
M’aixeco del sofà dient en veu alta a ningú: aquí acaba. Em poso bé el pijama que sempre s’enfila damunt del bessó, em poso una sabatilla i premo el botó del comandament. Vaig al lavabo, em miro al mirall, faig un gran ai, com si estigués a punt de donar-me un consell a mi mateixa i faig que em pentino per anar al llit. Vull guanyar temps per pensar. Poso la mà sobre l’interruptor i m’apropo encara més al mirall, deixo de reconèixer-me de tan a prop que em tinc i tanco el llum. L’únic que uneixen els bons i els mals finals és la foscor.
Advertisements

2 pensaments sobre “Construir finals

  1. L’únic que uneix els bons i els mals finals, és l’espectador. Un mirall que s’apropa a un rostre fingidament pentinat. Sense ell, no hi ha testimoni, no hi han finals frustrants ni memorables… No hi ha cap principi escrit ni gesticulat.
    No hi ha foscor…
    Tampoc hi ha llum.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s