Encara que.

Malauradament demà i els dies que seguiran, per aquells que confien ingènuament en un canvi,  portaran de nou la frustració. Demà serà un dia trist, ho sabem totes. Un país de corrupteles i negligències, d’especulació immobiliària, de descurança, d’un etcètera farcit de reclamacions sobre la vida comunitària. Així ho escrivia Carles Soldevila a La Publicitat. Ja veieu quin progrés.

Ara la victòria i la raó és la d’aquell amb capacitat per sembrar un estat d’opinió. La força de la crítica és tan feble i tan poc esperonada, que és obvi que molts hi sucumbeixin.
A mesura que anem entrant a les entranyes de la institució, anem constatant un surrealisme difícil d’explicar (doblement frustrant), i anem adonant-nos com de petites i vulnerables som davant d’un engranatge que va a molta velocitat, on es premia la gestió salvadora dels problemes individuals dels ciutadans, sense mirada col·lectiva. Votar no serveix de res, em diu un amic, i potser té raó si almenys seguim trobant-nos per canviar-ho. No són temps per renunciar a cap dret encara que hi hagi gent que només visqui amb  aquesta victòria i amb aquesta derrota. 

Anuncis

Un pensament sobre “Encara que.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s