la memòria

De vegades passa que els ulls deixen de trobar històries, que no estàs tan àvida de ficció i que quan et sorprens pensant, ho fas sempre sobre records. Diuen que el cervell és savi i que per això no ho guarda tot. A mi això no em passa. Tinc molta memòria. Tanta que una vegada, un professor de filosofia de l’institut va dir-me que seria una bona notària, però que no arribaria a raonar mai. Es va dirigir a la classe i va dir, veieu,  ja està bé que coneguem les nostres mancances i anem adquirint d’altres. Vaig compadir-me d’ell, perquè sabia que tard o d’hora arribaria la meva venjança i el professor d’història apujaria el volum de la Internacional a la classe del costat i ell hauria de fotre’s. La memòria no és només una recopilació d’històries sense sentit, és el descobriment de qui érem, de qui som. Oblidar-ho és un acte d’insensibilitat, d’ignorància. La memòria és una arma que sempre ens ajuda en els moments d’incoherència.
Advertisements

2 pensaments sobre “la memòria

  1. m'agrada moltíssim. no tot mereix ser recordat, però del que sí, fins i tot d'allò menys agradable, en pots fer camins i ponts pel present (de fet no existeix res més;). em sembla fantàstic que no oblidis qui ets, ni aquell professor que posava la internacional deixant xops de saliva als alumnes de la primera fila.

  2. Aquest cop no estic d'acord amb tu, Elisenda (sempre hi ha una primera vegada per tot). Hi ha coses que la memòria oblida per tirar endavant, i és un mecanisme de supervivència fantàstic, Si no fos així, molta gent no tiraria endavant. La memòria, com bé dius, és molt sàvia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s