carrer Bassetes

 El carrer de les Bassetes és fosc, per fi el sol ja no apreta. L’escola del Sol i la Lluna queda a mà esquerra, potser un dia alguna escola de Castellar tindrà el nom d’una dona. És un caprici estúpid , vaig pensant mentre que les cases desprenen olor de truita. Passo per davant de la casa on feia dibuix amb el mestre Joan Mundet.Una vegada vaig fer el retrat d’un lleó amb carbonet. Em va dir que l’havia fet excel·lentment però em va tenir tres setmanes retocant-lo. La classe sempre acabava tan ràpid. A Dibuix hi anava els divendres i la meva germana venia a buscar-me a la sortida. Al llarg de la seva insuportable adolescència vaig ser la seva excusa per a tot. Mai arribava a la porta, però se sentia una moto al final del carrer. Jo  trigava per fer veure als nens i nenes de classe que anava sola però després la Marta caminava una mica i brandava la mà.  Si encara quedava algú al carrer, deia que ella era la meva mare i tots deien que era molt jove.
Anuncis

3 pensaments sobre “carrer Bassetes

  1. a mi de nen també m'agradava ser gran (o no volia semblar petit) i feia veure que anava d'un cantó a l'altre tot sol… per cert, segur que vas aprendre alguna cosa d'haver de retocar durant tres setmanes quelcom excel·lent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s