“Veiem un estel voleiant en el cel a la platja i ens suggereix llibertat. Però l’estel vola perquè està tibat per un cordill.Si s’agafa un estel i es llença a l’aire, sense fer més, no vola.” Aquesta és una metàfora de Valentí Fuster (La ciència i la vida) que cal recordar cada setembre. Aquest equilibri, que espero que vagi perfeccionant-se al llarg del temps i que permet afrontar cada any amb reptes nous i obstacles diversos.

Lectura interessant:
La generació Google.De l’educació permissiva a una escola serena. Eugènia de Pagès

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s