tedi

David Houncheringer
Amb la mà arrugada escriu una línia, mira per la finestra. Sembla que vulgui aturar el paper que té al davant que recolza sobre el genoll. Mira de nou el paper, alguna cosa no li agrada i sospira. Ha tancat la llibreta. Va deixant anar el cap contra el capçal i les ulleres li cauen fins a la punta del nas. Quin perill els moments plàcids.
A una altra taula m’aturo en un clatell de cabells rossos. Una altra bellesa perfecta, penso quan es gira.
Avui m’he mirat al mirall i he descobert dues petites pigues de sang al cos i un cabell blanc.Ara quan camino molt em canso.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s