De l’altre costat

He conegut, per fi, el senyor Gerold. Ens rep amb corbatí i armilla, quan ja fa estona que sentim les seves passes lentes a l’altre cantó.
Li ha fet una abraçada freda al Hanz i jo m’he equivocat fent-li dos petons.
-He portat pastissos, no sé si encara li agraden.
-Jo tampoc ho sé.
M’han deixat sola al menjador, com si jo fos la visita. Quan tornen, el Gerold porta el cafè, col·loca tot sobre platets, el Hanz l’ajuda. Aleshores es gira lentament cap al prestatge, noves passes pesades.
-Aquesta vegada tinc fotos noves per ensenyar-te-. Per molt que el busco amb ulls afables, la seva mirada veu a través de mi. Arriba a la cadira, ordena els tres àlbums en el poc espai que té i en deixa un de molt prim al seu costat, aquest per al final, aquest és el millor.  Obre la pàgina.
-Aquest és l’Olaf, el cosí, tenia dotze anys, ja em diràs, és ben poca cosa un nen a aquesta edat per anar a la guerra. El trajo li venia tan gran que quan el vestien ja devien saber que  seria impossible que disparés algú.- I riu trencant el silenci d’una manera espantosa, però d’hora torna la calma. Les experiències legitimen aquells que les viuen per reaccionar com vulguin, o això penso. -Al món ,ara , passa tot tan de pressa que la gent es torna boja.És impossible entendre’n alguna cosa,saps? Per això és bo tenir memòria – passa la mà plana sobre la pàgina següent, amunt i avall. El gest m’ha resultat molt familiar.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s