pauline chiziane

Foto: Imatges de “Veus des de Moçambic
Cada dia és una història. Una silueta es dibuixa en la foscor, marcida, cansada, més negra que el carbó. Fa olor de terra, de foc, la gola de Minosse s’asseca, escombra amb branques les branques. Sense voler alça pols i el marit s’enfurisma. La novena dona de Sianga, és la cabra més lletja que he tingut mai.
Vientos del apocalipsis, grandíssima obra de l’escriptora i activista Pauline Chiziane per descobrir com estem de limitades les persones pel nostre context. Aquí no hi ha Nord i Sud. Només la incertesa de qui és l’atacant, quin és el veritable objectiu de la cooperació, i si són en definitiva el mateix, o inclús pitjor.
Només sé que si la llegiu tindreu sorra entre les dents durant molts dies i afinareu els sentits a partir d’aquest moment. Llegiu-la i sabreu a què em refereixo.

Anuncis

Un pensament sobre “pauline chiziane

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s