clor

A una nena tan petita no l’haurien de deixar sola si no sap nedar. Vaig mirant-la mentre endreço la tovallola.
A certa edat és difícil d’esbrinar quina és l’edat d’un infant. També deu passar amb la vellesa.
Baixa les escales a poc a poc, l’aigua li arriba als genolls, somriu i fa la primera immersió. És molt breu, jo l’espero, ella surt quan encara té un tel d’aigua a la retina i torna a somriure amb una facció forçada perquè el sol li ve de cara. Repeteix l’exercici i no sé com hem establert un diàleg estrany que no sé com donar per acabat. Estem soles però ningú no diu res. Surt i corre per la passarel·la, fa un salt no gaire llunyà per on no cobreix, no ha calculat bé i l’aigua xipolleja amb les seves braçades nervioses fins que arriba i sospira. 
– I tu, per què no et banyes?
El desafiament és tan insolent que em fa sentir ridícula.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s