No t’ho creus ni tu

 Claire Roquigny

Escriuen al diari que no ens agrada que “L’hora del lector” acabi. I és veritat. No és una bona notícia. De tant en tant, m’havia permès de veure la meva professora d’universitat preferida, la Maria Campillo, en un registre que intuïa gens còmode per a ella, però se’n sortia, i molt bé. Perquè amb la passió es va a tot arreu.
I per això en concret i per altres coses en general, estic una mica trista.Sobretot perquè l’autor de l’article apunta algunes coses amb què em sento força identificada; parlar de llibres, d’art i teatre no és un exercici elitista. Ho serà, en tot cas, si deixem de visibilitzar certs debats a espais públics i si juguem al mercadeig i a la rendibilització de la cultura, on ,evidentment, no entra tothom. 
Som un país d’aparença, escric resignada. Fa pocs dies el senyor Mas deia que volia internacionalitzar la cultura. A veure si així els altres entenen el seu valor i ens l’expliquen, perquè a Catalunya es veu que no ens el creiem ni nosaltres.
Anuncis

2 pensaments sobre “No t’ho creus ni tu

  1. la cultura és perillosa perquè una societat que pensa és una societat "perillosa". és per això que hi ha qui la tem i promou el naifisme "d'aparentar i semblar" sense "ser".en aquest país els llibres, el teatre, la música… sempre han fet més nosa que servei (i sort que ha fet nosa). com deia Ovidi Montllor: "I com que la tragèdia demostra que cultura amb prou feines és cul; em preocupa el meu cul".

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s