El Jaume Pujol

 
Recordo els meus primers pantalons curts, blaus, i els mitjons blancs fins al genoll, i les serradures quan plovia. Aleshores la mare era irreductible i jo cedia a les seves modes. Aquest record me’l va fer venir l’altre dia el Jaume Pujol,  quan vaig trobar-me’l a les escales de l’ajuntament. Recordo molt bé que per a nosaltres, les noies que jugàvem a bàsquet al pati de la Immaculada, no era fàcil trobar bons entrenadors. Els bons, sempre els tenen els nois, dèiem. Però la veritat és que el Jaume Pujol mai va fer diferències. Una de les millors coses que guardo d’ell va ser la primera presa de contacte amb el criteri i amb el fet que  no servia de res pensar de manera automàtica. Ha estat estrany retrobar-nos després de 15 anys, sobretot perquè quan em mira, jo segueixo mirant-lo des de molt de baix, esperant qui sap si alguna indicació de joc,  encara amb la samarreta grossa de color blau i vermell, el número 12 ,els cucs a la panxa. Ell va ser el primer que em va posar en el cinc inicial. I això no s’oblida.
Anuncis

3 pensaments sobre “El Jaume Pujol

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s