sense espines

Un homenot s’ha assegut sobre una cadira feble de potes de ferro. M’ha fascinat que a la butxaca del darrere del seu banyador de ratlles hi dugués el moneder de pell. L’he estat mirant una bona estona,  si li queia a la sorra, si se l’emportava a l’aigua…Al final l’he perdut de vista, els banyistes han anat clavant les seves tovalloles a tot arreu.
Al costat, parlava un home que es deia Toni. Ha anat repetint al llarg del matí que ell era la platja per la brisa, no per posar-se moreno, i que escoltava El Barrio perquè “las letras son muy reales”. Això li deia a la seva dona. Feia poc que eren home i dona, l’un de l’altre, perquè es van conèixer en el món de la nit. Això deia la dona a la seva amiga.Li explicava que havia tingut molts dubtes sobre la seva relació perquè ella no era de sortir gaire, només que la nit que va fer-ho per lligar, va conèixer el Toni. Però que clar, ella no volia ser una parella que viu en el món de la nit i no sabia què pensava ell de tot això.  Però que ara que ja ho sabia, estava més tranquil·la.
La mar li feia venir al cap que li agradava molt el peix sense espines.  Quan es cansa de mirar les ones, llegeix. Ara està llegint una novel·la molt interessant que es diu “Gafas de sol para días de lluvia” i va d’una dona que neteja habitacions de rics i que es vesteix amb les seves robes “pero que la van a pillar”.
L’escena era tan irresistible que només he volgut absentar-me uns segons per mullar-me els peus. L’objectiu d’avui era relaxar-me.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s