qüestionar-se per qüestionar

Què és més exacte una paraula o una imatge?
Depèn de l’època m’he anat responent diferents coses. Ja ho diu Ortega y Gasset que les nostres veritats no són sempre certes, són temporals. Amb tot, he de dir que majoritàriament ha guanyat el poder de la paraula, així que deu ser prou veritable i cert per a mi. Quan veus una imatge interpretes què és. En canvi, quan dius “tassa de te”, doncs és això; una tassa de te, per bé que impulsi multitud de sentiments difícilment transferibles en les persones que la veuen, la imaginen o la recorden. És la meva tassa de te,  també és la teva, i no és la mateixa. Ara bé, si no és la de ningú, he fracassat.
Fracassar, per exemple, és un verb que, per a mi, sona al que representa exactament. És aquell verb, també, que significa el final d’un camí forjat sense la capacitat de fer-se preguntes.

Anuncis

3 pensaments sobre “qüestionar-se per qüestionar

  1. Fracassar no és mai el final, sinó el principi d'un camí nou i una gran oportunitat per caminar-lo d'una manera diferent. El fracàs, l'equivocació, l'error són necessaris per aprendre i per créixer; per això som on som, i per això hem de fracassar en algunes coses i donar-nos l'oportunitat de fer-les diferent. Que mentre fracassàvem havíem d'haver vist que no ho estàvem fent prou bé? Ens hauríem d'haver plantejat nosequè? D'acord, però de vegades no hi veiem més enllà del que estem fent, o confiem massa, o som orgullosos, o tossuts… però mai és tard per esmenar. I ens hem de concedir fracassar, a nosaltres mateixos i als altres.

  2. Segueix regalant la teva sensibilitat i la teva contundència. M'agradaria saber com aguantes les continuades faltes de respecte que et fan, ets una tia valenta. Ànims!

  3. Totalment d'acord, el que volia dir és precisament això. L'únic fracàs és el de voler viure sense qüestionar-se. Però encara queden molts apòstols de la veritat absoluta. I Manel, aquests mateixos són els que són irrespectuosos. Preguntar-se coses, entenc que per a segons quines estructures encorsetades no ha de ser fàcil.Però per sort, no tothom és així en aquests grups, es tracta d'anècdotes que ratllen l'histrionisme.No ens ha d'importar el que diguin o el que pensin, sinó el que facin.I no hem de perdre el nord amb els seus insults, això no contribueix a res. Com bé dius, som aquí per fer propostes, per ser constructius però sobretot per ser exigents. La resta és misèria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s