la perruquera

Seients de sanefes interminables, dones vestides de negre i cabells tenyits a llepades de color ros. La Reyes havia estat carnissera però pentinar li agradava molt i aleshores va obrir la perruqueria. Em fa gràcia quan em vol vendre una planxa encara que jo em toqui els cabells fent-li veure que no hi ha manera de domar aquests rínxols. Però ella m’engatussa amb un vocabulari d’especialista.
La Reyes sempre em magreja i parla molt alt. Crec que és l’única persona a qui li tolero aquesta mena de confiança però s’ho fa venir bé. Es fa un cercle de iaies amb les ungles vermelles a mig pintar i els llavis falsejats al meu voltant i pregunta per la meva vida repetint si fa no fa les mateixes frases que l’última vegada.
-Espérate, niña. Que la Eva aún no está lista para depilarte.
Se’n va a la porta a fumar amb aquestes iaies amb alumini al cap. No m’ha pres el pèl mai. No dissimula que ella és qui mana.
Advertisements

4 pensaments sobre “la perruquera

  1. Doncs llegint l’apunt, ve molt de gust tenir una perruquera tan eixerida com la Reyes. El meu perruquer, mala cosa de sec i ranci, per no parlar no parla ni de futbol. Ara, això sí, sé que en vint minutets em té llest i pim-pam cap a casa.

  2. Trobo que aquest blog és una bona eina per arribar a coneixe't/coneixer-te (m'he fet un liu).Expliques molt des de dins coses que provoquen sensacions extranyes a qui ho llegeix. Com si les visquéssim amb tu.M'agrada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s