la noia del xinès

La noia del xinès estreny el puny i se’l col·loca darrere de l’esquena. Parla un espanyol finíssim i sempre ens mira als ulls. Mira a la porta i quan ens endevina somriu molt. A mi també em vénen moltes ganes de somriure-li. Em vénen ganes de preguntar-li si treballa tot el dia al Mei Hua, si va a la universitat, què estudia, que bé això de parlar xinès, espanyol i català i si li agrada tant com sembla treballar al restaurant dels seus pares.
Sempre ens porta amb aquesta veu tan dolça a seure, sembla com si tingués ganes de preguntar-nos més coses, com jo a ella, però mai ens diem res. Hi vaig i hi torno sovint, potser un dia una paraula nova trenca la rutina.
Advertisements

Un pensament sobre “la noia del xinès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s