jo só aquest

Quan demano a classe si saben qui és Ausiàs March sempre responen que una plaça o un carrer. Qui sap si se’ls presenta tan llunyà pel fet que sigui, últimament, més invocat que no pas llegit. El mite de March reconec, que com totes les coses mal explicades, pot resultar soporífer. No és el cas del Josep Pujol. Avui ha exemplificat, versos en mà, l’esforç constant que hi ha en la poesia marquiana per revelar-se a nous lectors, la consciència de parlar amb una llengua gens empetitida, la creença que l’amor premia els indiferents i que perseguir ideals és una inèrcia transitòria. Ja em direu si això no és vell, ja direu si això no forma part de la modernitat.
Advertisements

2 pensaments sobre “jo só aquest

  1. I també, cal no oblidar-ho, March és el poeta xantatgista, el que es presenta a si mateix com a model d'amant, el que pateix més que ningú i viu més d'acord amb els morts que amb els vius. Com a mínim, això és el que explico al meu alumnat.Ei, si pot ser…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s