Un home bo que no és capaç de fer el bé. Aquest és el retrat de l’existència humana per part de Txèkhov. Aquell que divisa els seus ideals però que és ineficaç a l’hora d’assolir-los. Aquell que sap que no recordaran el seu nom, la seva cara i que s’esforça perquè les seves penes siguin les alegries del futur d’uns altres. Diu Nabókov que “en una era de formidables Goliats, convé llegir sobre Davids delicats” i Txèkhov m’agrada en aquest sentit. L’ésser humà que s’entrebanca mirant les estrelles. Cal tenir humor per saber apreciar la tristesa de tots els seus personatges. El més admirable de les lleis de la naturalesa és que el feble persisteixi. Però qui és el feble?
Anuncis
Ahir es presenta una llista, tu surts la primera i aquí escrivint-nos d'altres coses com si res hagués passat.Ets una persona interesant.
no sóc capaç d'entendre tot el que pretén dir-me Txèkhov. però la relació entre l' humor i la tristesa, i el llegat pel futur d'aquesta última són dues reflexions plenes de força que em van agradar molt. reflexions que s'han de fer assegut el més confortablement possible, barrejant realitat i ficció.
Mira fa poc que me la van dir aquesta frase "Davant tants Goliaths a admirar, el millor és ser un David per tal de dar pel cul…"
Dar pel cul està bé però al final no és suficient.Joan, el teatre és un bon lloc per dormir…també.