el meu Moscou

Un home bo que no és capaç de fer el bé. Aquest és el retrat de l’existència humana per part de Txèkhov. Aquell que divisa els seus ideals però que és ineficaç a l’hora d’assolir-los. Aquell que sap que no recordaran el seu nom, la seva cara i que s’esforça perquè les seves penes siguin les alegries del futur d’uns altres. Diu Nabókov que “en una era de formidables Goliats, convé llegir sobre Davids delicats” i Txèkhov m’agrada en aquest sentit. L’ésser humà que s’entrebanca mirant les estrelles. Cal tenir humor per saber apreciar la tristesa de tots els seus personatges.  El més admirable de les lleis de la naturalesa és que el feble persisteixi. Però qui és el feble?
Advertisements

4 pensaments sobre “el meu Moscou

  1. no sóc capaç d'entendre tot el que pretén dir-me Txèkhov. però la relació entre l' humor i la tristesa, i el llegat pel futur d'aquesta última són dues reflexions plenes de força que em van agradar molt. reflexions que s'han de fer assegut el més confortablement possible, barrejant realitat i ficció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s