temps líquids

Després de dues hores d’espera em pregunto si l’aeroport podria ser la metàfora de la ciutat moderna. Estrangers que viuen i es mouen a tocar els uns dels altres, que cohabiten en un mateix espai de fluxos.Potser és massa forçat.  La culpa és de Zygmunt Bauman. No ho sé. Però el pensament arriba després de l’intercanvi a la cua de la cafeteria:
-Passi, no tinc pressa.
I la vella sàvia somriu i diu:
-Com si hi hagués un altre lloc on anar.
Queda encara molt per arribar a Barcelona i m’adormo. Anatole France deia que dels somnis generosos en sorgeixen realitats beneficioses. No sé jo.

 
Advertisements

4 pensaments sobre “temps líquids

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s