miratges

Sempre vaig creure que acabaria enamorant-me d’algú a la biblioteca. Cadascú té les seves creences adolescents i jo no m’he posat mai en les vostres.  Segur que alguna pel·lícula va condicionar tan estúpida fantasia però el cas és que el somni va perdurar com si l’hagués creat el meu subconscient i aquí em trobeu provant de justificar-me, tot i que ja he dit que no em penediria mai dels meus miratges. 
Amb el temps vaig adonar-me que era tan difícil enamorar-se de sobte  com trobar el llibre que buscava per referència. Sempre que busco un llibre els meus dits acaben  perduts, remenant en la prestatgeria i trobant-ne un de ben diferent; millor. Qui sap si això ho fa la sorpresa.
Advertisements

5 pensaments sobre “miratges

  1. L'amor es una vivència que es cou a foc lent, però sense parar. Fins que arriba al punt que jo anomeno de no retorn, aquí un ja està perdut del tot… Mentre s’està al començament es fàcil canviar i passar a un altre amb sorpresa, doncs en la majoria dels casos un no hi comptava.En la vida tot son situacions que van canviant, no hi ha res estàtic, i no es pot pretendre controlar-ho tot. És en aquest punt de rauxa a on hi ha , per mi, la gràcia de viure. I en la saviesa de fer-ho amb humilitat i pau d’esperit.

  2. Jo em pensava que em passaria a la laundry 🙂 Coses de pelis. I ara que estic obligada a visitar-la, puc confirmar que els tios aquests de les pelis no apareixen mai. A mi l'amor (el meu últim) em va arribar al Japó. O sigui que jo crec que arriba on i quan li dóna la gana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s