els prescindibles

 
Dilluns jubilen el pare. És prescindible, això és una cosa que malauradament sempre et diuen els altres. La seva generació és una munió de gent que creu en la utilitat de l’individu remunerat. No sé si nosaltres serem capaços de desafiar aquesta inèrcia, però ara que l’alliberen del seu esclavatge, em recorda a aquell film “Cadena perpètua”, a aquell vellet  afable que inesperadament torna al carrer després de molts anys de presó. Exagero, però hi ha alguna cosa d’això en el que us explico. Suposo que hauria estat diferent si ell ho hagués triat. En tot cas, penso que després de molt de temps ha arribat el moment d’ensenyar els nostres pares.Si el meu es deixa, em prenc amb entusiasme aquesta feina de retorn.
Anuncis

5 pensaments sobre “els prescindibles

  1. en àmbits professionals prefereixo pensar que no hi ha ningú imprescindible, però a vegades són insultants les etiquetes-excusa dels buròcrates. aquests són per a mi els primers prescindibles de la societat. el teu pare de ben segur que és imprescindible en molts aspectes dels que ara podrà gaudir més que mai.segueix agradant-me molt llegir-te elisenda!

  2. La realitat és que si tothom pogués decidir quan jubilar-se ho faríem tots als 40.Per altre banda, dir que un jubilat és prescindible és fer-ne un grà massa, podem dir que, en general, pot haver-hi algú que ho pot fer amb més facilitat que ell arribada aquesta edat, i en ocasions no és ni així. Si no mireu al meu avi, amb quasi 80 anys em guanya al tennis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s