6 de agosto de 2009



No sé si estarás triste o decepcionada. Lo cierto es que no sé cómo tratar de acercarme de nuevo. Sé que suena raro pero es así. Me gustaría verte siempre que quisiera porque tenerte cerca ha sido una de las mejores experiencias de mi vida.


No és una carta qualsevol. Per a mi és la plantilla d’un gentleman.  Després de dos anys de silenci va emocionar-me molt el fet de rebre-la. És com si, de cop i volta, et reconeguessin que, a l’altre cantó de no saps què, algú ha existit tot aquest temps. Pensant el mateix i no gosant de dir-ho.Sempre em passa que quan algú em fa veure l’estupidesa del meu orgull, se m’escapa el riure.Però els riures, és clar, no s’escriuen. I és una llàstima.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s