prf, però això té sortida?

Aquesta pregunta tan freqüent que patim les filòlogues catalanes sempre em fa entrar en estat d’alarma. Llum vermella, silenci tens, calma davant de l’inevitable desig d’arrencar-li el cap. La persona afable que fins ara creies tenir davant, esdevé una psicoanalista. És difícil justificar que més enllà del pragmatisme hi ha coses que, senzillament, són importants. 
Aquelles que ho patim des del primer dia, quan vam adonar-nos que seríem sotmeses a aquest tipus d’interrogatori estúpid, vam més o menys aplegar-nos en petits comitès per acordar quines dades objectives (car la gent només volia estadística) podríem acordar per fer front a tant d’utilitarisme.
Un company deia que el que semblava més raonable era dir que en realitat volies ser periodista perquè aleshores a la gent ja tot li feia sentit. Bé, al llarg dels dies, mesos, anys vam aprendre que era inevitable que la conversa al voltant d’aquest tema no acabés amb un copet a l’esquena i veient marxar el suposat vencedor de la batalla a càmera lenta. 
Amb el temps però, vam descobrir un petit gest maliciós que va fer menys feixuc el dolor. Perquè en aquests intercanvis dialèctics, realment, només hi ha una persona que es compadeix de l’altra. I no és, precisament, el que es creu vencedor. 
Anuncis

2 pensaments sobre “prf, però això té sortida?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s