selecció natural

Quan ja has començat la selecció de les persones amb qui voldries morir-te, hi ha gent que et sobra, i que et falta.
És una frase contundent però diria que tothom ha fet aquest estrany inventari sota el títol “persones i coses que m’importen”. És cert que l’abandó és menys recurrent perquè la transformació frenètica de cercles amicals va sent menys constant a la maduresa (si és veritablement on sóc jo) però podem estar d’acord que és inevitable. I ho és perquè el temps se’ns fa petit en pro de lluites que han de fer-se avui i perquè en aquest context també s’esdevé la descoberta i, a la fi, la recuperació. 
Mercè Company deia que el fet d’expressar el que penses va en contra del teu món real. Però explicar-ho és un deure, si abraça algú a l’altre costat. No s’escriu mai per destruir, o no hauria de ser mai aquest l’objectiu. En tot cas ja veureu si em talleu el cap o preneu la meva mà estesa.
Anuncis

6 pensaments sobre “selecció natural

  1. és bo no viure d'esquena als processos personals i és valent aprofitar el desgast d'aquests processos per generar punts de partida des dels quals reconstruir d'acord amb les noves realitats.una mà estesa és sempre un gran principi.

  2. Faré cas a Mercè Company i expressaré el que penso. I "si el temps sen's fa petit en pro de lluites que han de fer-se avui i perquè en aquest context també s'esdevé la descoberta i, a la fi, la recuperació." No oblidem que s'hauria de lluitar també per no perdre allò que teniem abans de la lluita i allò que també ens va ajudar en aquesta recuperació…

  3. És fonamental ser agraït però és evident que tots en major o menor mesura hem patit algun abandó inconscient o voluntari. El que cal fer és acceptar-lo com una cosa natural i desdramatitzar aquest procés.

  4. Potser pots desdramatitzar aquest procés tu, però quan creies que era una amic dels de debó (d'aquells que deies a l'inici del teu post, "de les persones amb qui voldries morir-te")quan et falten, ja sigui per abandó "inconscient o voluntari" jo dramatitzo, si. Pq no hi són, pq me les estimo i perquè em dol que no hi siguin…Però bé, potser és que sóc una bleda i dono massa importància a coses que per altres no tenen tanta.

  5. potser és que cap de les persones va lluitar prou en el procés o us va faltar mà esquerra.en tot cas, tot és salvable si cap de les dues parts ho dóna per perdut. no trobes? semblo la doctora Amor, aarrrrgh

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s