temps

La reivindicació del temps lliure és una batalla perduda. Aquell en el que dorms, fumes, seus al sofà, fas esport, mires una pel·lícula, llegeixes el diari, fas el cafè. Un espai tristament estigmatizat. Algú va dir que això no és fer res. És clar, és quan hi ha algú al teu darrere que fa copet a l’esquena quan se suposa que treus autèntic profit de la teva existència. Segueixo pensant que les grans idees no surten d’aquí. 
Anuncis

3 pensaments sobre “temps

  1. grans idees poden sorgir de qualsevol cantó, no és exclusiu de l'erròniament estigmatitzat temps lliure. això sí, sense aquest espai menys exigent és difícil tenir una visió àmplia i rica del món.

  2. m'has fet pensar en la lletra de la cançó 'Temps' d'At versaris que sempre m'ha semblat brutal! en poso un trosset:'I t'he delit que el sol no marqui el biorritme i el cronòmetre t'estigmafes esgrima amb les agulles, perquèimmortal és qui venç el temps… però qui l'usa diferent és un manta, m'entens ?Diuen que no aprofito el temps. Potser és que escriure, llegir, xerrar i sobar no ho és. (Naa)D'això ells en diuen perdre el temps.Digues. Com pot ser que perdis allò que no tens?Perquè, de qui és el temps ? vull dir, algú s'està forrant quan algú diu que no el té però l'està gastant? …'

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s