tortura literària

Untitled / elsa.guillet
Moltes vegades cal sacrificar. Per a mi llegir i escriure en són un exemple, d’això. La lectura em despulla, per bé, per malament, i qui clava la sageta o qui m’abraça, sóc jo mateixa; nua.  
És un sacrifici plaent aquest, però també perillós. 
Escriure, per exemple, n’és un altre. Posar tota la realitat en un paper, qui sap si per una imaginació escassa, i mullar la ploma al cor. En pro de poder fer ficció del que m’assalta a la panxa, utilitzant les històries dels altres i els seus noms, torturant-los a tort i a dret fins a fer-los confessar allò que vull. 
No deixo de pensar en aquelles persones escriptores que segueixo i als múltiples dilemes que han de fer front quan parlen a través de molts subterfugis d’elles mateixes. Ja ho veieu, s’ha de ser valent, fins i tot per llegir i escriure.  
Advertisements

5 pensaments sobre “tortura literària

  1. Jo sempre dic que escriure és quedar en evidència. És igual si inventes, tot parteix d'un imaginari real (sembla una contradicció, oi?). Jo fa tent de temps que llegeixo blogs que veig "metaposts". És a dir: pots veure la realitat "real" d'aquella persona només de llegir què escriu i com ho escriu. Això, però, també és un exercici dolorós.Ps: avui ens hem vist, oi? Un altre dia ja parlarem més estona 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s