la missió


M’ha convocat en Butch. He decidit abandonar la missió. Alço la porta del garatge.Grinyola com si no hi hagués d’haver ningú a dins.Però algú estossega al fons. Darrere d’una taula buida, només útil per als braços feixucs d’en Butch i per als plaers efímers, em fa un gest. El noto feble, avui ha necessitat dos paios que el xiuxiuegen per convocar una dona de metre seixanta-sis. 
-Que cony t’agafa, ara? 
-Vull deixar-ho. Tot. Això és una gran merda que se m’escapa de les mans.He fet massa amics. S’acaba.
-Com vulguis.
-Com vulgui? Quina merda sou? Puc deixar-ho ara mateix? 
-Pots deixar-ho tot i en aquesta llibertat hi ha la teva comdemna, nena.
-Si segueixo diràs a aquests de la premsa que deixin de tocar-me els ovaris?
-Quina premsa, imbècil? Aquesta és una egocèntrica, tios. A aquests ningú els ha avisat. Ho fan per afició.
Advertisements

4 pensaments sobre “la missió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s