barreges

Avui dino amb un amic meu, que és pintor. Esperava que obrís la porta amb bata blanca tacada de grans colors i qui sap si amb un somriure d’orella a orella,els cabells despentinats i un passa,passa, com si se li cremessin les croquetes. Però això és només com funciona el meu cap, la realitat és una altra.
Em sorprèn, en canvi,que mulli els fins pèls del pinzell en groc i que faci pintura sobre un quadradet on ja ha fet altres barreges. Diu que no neteja mai aquests quadradets bruts, que el gran pintor,imagineu-vos quan un amic es dirigeix a un altre amb grandiloqüència, el primer que aprèn és que mai es pinta amb colors purs.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s