mans al coll

Somies que ets a l’aigua. T’estàs ofegant. L’esforç et lleva i un filet de so agut surt del pit. Una bola de borrissol que se t’ha clavat a la boca de l’entrada de l’aire. L’instint et fa caminar maldestrament a la matinada, pots inhalar i seguir dormint. És negra nit i tens la sensació que t’has salvat tu sola. Pots dormir acompanyada, que l’asma és una malaltia silenciosa i imprevisible. Mai saps quan arriba, però quan ho fa, et sents molt miserable. Deixa marca i et posa un tel als ulls i la lluita de l’estossec és extenuant. 
O t’apaga o et torna boja.
Anuncis

5 pensaments sobre “mans al coll

  1. Nens i nenes: Ventolín. Hi hauria d'haver un club d'asmàtics. Ens haurien de fer descompte als cinemes i un 10% per als llibres i CD. L'asma et deixa una altra mirada sobre les coses i la gent. Ja de petit tornes de llocs dels quals molta gent no hi arriba fins molt més tard. Tot i així, és un pal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s