que algú els faci callar

Som molts els que hem cregut que el bilingüisme al nostre país és el primer pas cap a la presència absoluta del castellà. I que molts arguments que ens serveixen els defensors d’una víctima, que no existeix, són fal·làcies. Per això, el debat que em lleva avui (el fet que les administracions públiques puguin tenir el castellà com a llengua preferent) m’ha encabronat.
Les persones nouvingudes (per feina o per estudis) entenen a la primera per què tot i poder parlar dues llengües (em sento molt orgullosa del domini d’aquestes) alguns usem amb més freqüència el català. Cal tenir molta cura a l’hora d’explicar l’origen del país català, els nostres drets i les nostres llibertats. Això, algú mínimament sensible i amant de qualsevol poble (incloc els amants profunds de l’espanyol), ho pot entendre,perquè sap què significa.
A la Melissa, a l’Alec, a la Lamia, al Youssef se’ls exigeix entendre i parlar la nostra llengua per ser un ciutadà català de dret. Una entrevista en català al final del procés és el fet decisiu perquè puguin ser arrelats. Però en canvi les administracions públiques podran permetre’s no exigir aquest dret? Allà sí, aquí no. Per a mi, els últims haurien de demostrar encara més que els primers.
Quantes vegades seguirem permetent les insolències dels partits ultraconservadors únicament admirables per la seva persistència en la negació de les nostres llibertats? A aquests no els fa callar ningú? 
Anuncis

2 pensaments sobre “que algú els faci callar

  1. De fet, que a la Melissa, a l'Alec, a la Lamia, i al Youssef no se'ls acabi exigint entendre i parlar el català és el que volen aconseguir.No sé si t'ho he dit mai, però m'encanta la força de quan escrius.Un petóAnna

  2. Un clavo más en la tumba de una lengua más, esto significa caminar hacia una lengua menos, y restar es el problema. Las condenas vienen servidas en muchos formatos y acatarlas puede ser inmoral. Ya que hay un Estado, debería poderse estudiar cualquier lengua del Estado en todo el Estado, y quizás así la ignorancia no tendría el ansia de terminar con lo que ahora desconoce. Hay muchos derechos, pero quien tiene la carta en la mano elige el menú que más le conviene, y quien no sabe leerla se pierde los platos más sabrosos. Educar, leer, viajar, escuchar. Hay espacio para todos, no entiendo el miedo al Catalán, no temo al miedo al Castellano. La rigidez de algunas mayorías nos lleva a una intrasigencia que nos aboca a la prohibición que nos quita la libertad que nos da la razón que nos quieren arrebatar quienes tienen estrechez de miras.Creo yo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s