el català amable

Seré una de tantes. Una de moltes que avui reivindicarà el paper de Joan Solà. Una personalitat amb un nom de personalitat que ahir va morir. La defensa del català atent i amable, la defensa contundent i abanderada de la lògica, si és que en té, el sentiment que va arrelat a una llengua. El català que viu en alerta però no paranoic d’una amenaça que se salva només amb la nostra actitud.
L’home que va saber “llegir i escoltar les opinions dels col·legues” i que així va impedir “d’arrepapar-se en el sagrat clos de la lingüística pura o massa pragmàtica (els problemes gramaticals, els barbarismes, etc.)”.
Aquesta llengua d’en Solà, que és de tots/tes. La forma és important, però això no fa la llengua més viva. És en el gest d’exercir-la naturalment que els altres, simplement, segueixen.
Aquest cuentu, per suposat, se l’hauria d’aplicar una servidora.
Advertisements

Un pensament sobre “el català amable

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s