Asseguda al sofà rebo una trucada de casa. Torno a mirar el mòbil, apago el televisor. Tot en silenci. Miro cap al passadís. No hi ha ningú. Arribo descalç sense fer soroll a veure si endevino qui me la juga des de l’aparell. Ningú. Truco des del meu mòbil. Hi ha to però el fixe no sona. Penjo. Sí, sóc a casa, d’això n’estic segura. Torno a trucar, novament senyal i a casa silenci. Espero. Decideixo esperar que algú a l’altra banda de l’aparell respongui.
Perdoni, truco a casa meva?
Aquesta pregunta estúpida té una resposta lògica (he registrat el número de la feina com el de casa) que em fa quedar com una imbècil i tira pel terra la creixent esperança, en aquell moment, d’arribar a parlar amb el meu altre jo a l’altra banda de l’aparell.
Em sembla que tampoc hagués sabut què dir-me.
Anuncis

4 pensaments sobre “

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s