penes i secrets

                                                                         David LaChapelle
En Josep Górriz ara és el meu cap. Sempre m’han intrigat els escriptors de litetarura juvenil. Crec que ha de ser una feina dificilíssima. Tot i que a la Viquipèdia digui que la seva tasca és la de fer veure que ser escriptor és possible, avui m’ha explicat una pena que té. Ser escriptor i guanyar-s’hi la vida és impossible. Cap, cap escriptor en llengua catalana pot ser només un escriptor en llengua catalana. Ha de ser altres coses. Això, penso jo que tampoc és una tragèdia, la tragèdia és no poder triar-ho.
Es veu que tot comença amb una escala econòmica que arriba al sostre de dos milions de les antigues pessetes (l’any!) i que d’aquí ja no passes. I com que els llibres tampoc surten com xurros i ningú no t’ho paga per hores, doncs res. Vas fent. I la gent arrufa el nas quan cobres 50 euros per tertúlia però que després va aquell que fa de Tomàs Molina, que no és el Tomàs Molina! i els clava 200 euros. I allà sí que paga la pena.
No us penséssiu pas que a Espanya és diferent. Que no. Que passa exactament el mateix. Que es veu que aquesta medecina que pensem que ens ho ha de curar tot tampoc funciona, per molt televisiva que sigui…Això no m’ho ha dit en Górriz, això ho penso jo. Però no és una pena, que és un secret.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s