síndrome postvacacional

La síndrome postvacacional consisteix a sentir-me una forastera a casa meva. Tinc pressa per veure els amics, en tinc més per tornar a casa perquè de cop i volta recordo que tenia molta feina a fer. La cama comença a tremolar i a fer uns copets incessants sobre el terra. Quan arribo a casa no recordo què m’era tan important. I torna a mirar les fotos de la càmera…Quina poca esma.Em pesa el llibre, no recordo la contrasenya de la feina, he perdut les claus del local i la pregunta sobre les vacances com ha anat? és tan genèrica que m’ofèn.
Necessito entrenar-me amb un altre silenci, corro el perill fins i tot que tot allò que m’agradava tant hagi començat a fastiguejar-me.
M’han dit, però, que això es passa, com tantes altres coses importants, amb temps.
Advertisements

7 pensaments sobre “síndrome postvacacional

  1. no en se gaire de síndromes, però dormo amb un coixí que m' ha donat dues possibles solucions.tenint en compte que l' energia (la que fa que les coses que tant agraden no fastiguegin gaire, i de la qual els petons en són una més o menys bella representació, depenent sempre de qui se'ls faci) és la massa multiplicada per l' espai dividit pel temps i elevat al quadrat, em surten tres opcions:-la primera opció tracta d' augmentar el valor numèric de la variable massa. la descarto.-la segona i la tercera, les possibles solucions, surten de jugar amb el mateix factor: el temps. és millor jugar-hi que deixar-lo passar. pots fer-lo més petit. és a dir, l’any vinent marxar menys dies de vacances. d' aquesta manera augmenta el valor de la velocitat (espai/temps) i en consegüent l’ energia.o jugant pots provar de viure (o fer-ho veure) sempre de vacances. convertir el denominador en infinit i així deixar l' equació sense resoldre. potser és més divertit.per cert, la contrasenya de la feina és 47175…anònim

  2. Em sembla que el troll del teu company no ha tingut unes bones vacances perquè recorda el password de la feina jaja. Tampoc sembla que hagi tingut una bona educació, perquè sinó, sabria que si el denominador és infinit, l'equació és resoluble: l'energia és igual a zero, com els seus petons. I per què firmarà com a anònim si tots sabem qui és? ^^Elisenda, no et deixis emportar per frikis com aquest que ni fan vacances ni deixen fer-ne, gaudeix dels dies que queden i que tinguis un bon inici de curs!! petonets 😉

  3. ui. m’ has enganxat. sí, sóc un dels homes grisos de “momo” (un troll no eh! són coses diferents) i robo el temps a la gent. sobretot m’ agrada prendre temps de vacances. procuraré dissimular-ho millor el proper cop. però no em facis gastar temps a mi (ara ja saps perquè no m' agrada), la teoria del límits diu que una fracció amb denominador infinit tendeix a zero sense agafar mai aquest valor. el resultat real no és zero, trobes una aproximació. potser no és així, però en qualsevol cas ni tan sols utilitzo bé la formula perquè la velocitat és una constant (299.792.458 m/s). ho sento.una cosa és clara, hi ha educacions més importants que la formal.també estalvio petons (ja saps, homes grisos)anònim

  4. 1) els homes grisos de momo eren trolls2) millor que tu, nosaltres no t'hauríem descrit3) si no saps utilitzar la fòrmula, no l'utilitzes4) fa gràcia que ens parles tu d'educació a nosaltres5) tu no estalvies petons, tu els llences al fem6) per què utilitzes aquest blog per a trolejar i no el teu?

  5. 1) la gràcia del homes grisos d’ ende és que són homes.2) està bé saber-se les febleses. tots en tenim, i aquí on vivim és fàcil emprar el temps d' excusa. a més, a vegades utilitzo l' imaginari per escriure.3) ja m’ he disculpat pel meu comentari. no és molt encertat si no el vols saber llegir. em sorprèn crear tant debat.4) procuro no faltar el respecte. si ho he fet em disculpo. crec que no m’ heu entès.5) els meus petons tenen empreses més importants que la teva vista.6) és el millor bloc que conec. m’ agrada molt.anònim

  6. Aixxxxxxxxxxxxx……………..Elisenda, jo volia fer-te una reflexió sobre el temps de les vacances, però vist el que he llegit, ja no recordo que et volia dir……..què passa al teu bloc amb aquest homes negres-grisos-color catxubo en general????quines retòriques més rebuscades, no? els sindromes poden afectar de moltes maneres….aquí en tens una mostra. Mil petons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s