Neil Labute-Grec BCN

Explicar una història totalment rodona en poques pàgines, amb personatges i un argument i un conflicte, no és bufar i fer ampolles, i és això el que em fa enrere una vegada i una altra. Tant si es tracta d’un monòleg com de diàlegs dramàtics entre diversos personatges (com en el cas de les obres que es presenten aquí), no és gens fàcil. Cada paraula comença a comptar enormement en el conjunt, i bocins de text comencen a destacar com senyals de neó quan et trobes limitat a un grapat de pàgines. Però és un gran exercici i una feina terriblement precisa que et fa sentir molt satisfet quan et surt bé. Aconseguir la mena d’«efecte unificat» de què parlava Edgar Allan Poe és efectivament meravellós. Et tornes boig intentant-ho però, ves per on, això és part de la gràcia. Aquestes obres representa que «em surten bé»? Tant de bo ho sabés; suposo que sou vosaltres qui teniu l’última paraula.

—Neil Labute
A la recerca d’una obra a la qual no escapçaria l’última mitja hora, “Coses que dèiem avui“, de Neil Labute. Altament recomanable per a qui alguna vegada ha hagut d’escollir entre la seva llibertat o la salvaguarda de les aparences.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s