curses per arribar a cap lloc

De vegades tens la impressió d’anar a corre-cuita de les experiències dels altres, dels èxits dels altres. Però de cop i volta, la cursa s’acaba, la teva vida deixa de ser una exposició i abandones la il·lusió per la realitat. Sovint gràcies a les oportunitats que algú et dóna, més consistents a retirar la mà que a brandar-la perquè t’hi aferris. Quan mires enrere t’adones que potser sí. Que ara que no volies, podries començar a ser aquella projecció que vas fer quan tenies dotze anys i acotxada miraves al sostre i et demanaves qui series. Els humans som excel·lents creadors de paradoxes.
Anuncis

2 pensaments sobre “curses per arribar a cap lloc

  1. La paradoxa que creem, ens dona força, empenta i motiu per tirar endavant, ja que el sostre que miravem quan teniem dotze anys, a vegades sembla ser massa alt.Si la cursa que corres s'acaba, apuntate'n a una altra! Si pot ser, més llarga, més dura i amb més pendent, que al capdavall, fins i tot els burros tiren en baixada.

  2. sí, per fi tinc el comentari! estic disposada a córrer a totes les curses que siguin possibles, això per descomptat. dura, llarga i amb meta visible!i si és acompanyada de bona gent i intendència, millor que millor! una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s