durbar

Ahir vaig tenir la sensació de ser prop de l’aventura. Altra vegada escoltant algú altre. Me’n vaig al Nepal. No sé per què, però com més temps passa, més seduïda sóc per la soledat. Em confesso necessitada dels meus amics i amigues i ho dic perquè em perdonin de certa manera aquesta sentència que acabo de fer. No parlo de solitud tampoc. Només que un dia vaig imaginar-me al Durbar de Kathmandú a les set del matí (perquè com més temps passa, més aviat me’n vaig a dormir i més aviat em llevo, també), bevia te d’un cèntim i menjava un dolç nepalès diminut. Vaig creure que aquesta imatge podia ser l’expressió més elevada d’una felicitat. I ara és a tocar.

Anuncis

3 pensaments sobre “durbar

  1. marxaràs, però estarem aquí esperant la teva tornada i les teves aventures, les teves històries, els teus records, escrits, fotografies, sensacions, pensaments….t'esperaré:t'estimo wapis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s