psicopaties

Eren les deu del vespre. Ja no podria fer tot el camí a peu. Agafà el cotxe, els sots la bambolejaren, aparcà ràpid, la bombeta de la lot va fondre’s i va quedar a les fosques a trenta minuts del cim. Trucà desesperadament, ningú no tenia cobertura al refugi i hauria de fer el camí tota sola. Lentament, es posà la motxilla a l’esquena i començà a caminar resignada. A cada tram mirava enrere i davant. Era curiós com de sobte, aquelles llumetes a sota de la muntanya semblaven d’un altre món despreocupat, ignorant que una persona enmig de la foscúria tremolava. Quan ja havia decidit, després de convèncer-se i desenganyar-se amb la mateixa freqüència per abandonar i estendre’s al marge fins que es fes de dia, ell va aparèixer. Era curiós, però estava segura que mai se n’havia alegrat tant, de veure’l.
Anuncis

Un pensament sobre “psicopaties

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s